La història va marcada de protestes i manifestacions que han resultat un abans i un després a la història. Però, i la lluita feminista? Per què coneixem tan poques reivindicacions d’aquest àmbit? Avui a ‘No em toques la figa’ recordem algunes de les protestes que sembla que hagin quedat en l’oblit.
La marxa de les dones a Pretòria, Sud-àfrica
Una d’aquestes protestes va ocórrer a Pretòria, la capital de Sud-àfrica, l’any 1956. En concret, unes 20.000 dones de totes les races, algunes inclús amb bebès a l’esquena, es van concentrar a la seu del govern sud-africà per protestar en contra la llei de passes. Es tractava d’una mesura imposada pel règim blanc, a la política de l’apartheid, que obligava la població negra a portar un document que limitava el seu accés a les zones reservades per als blancs. Una restricció que va comportar que prop de 300.000 persones fossin arrestats.
La Federació de Dones Sudafricanes, més coneguda com a FEDSAW, va organitzar aquesta marxa que silenciosa, ja que les protestants van mantenir-se 30 minuts en silenci davant la seu del govern.
Aquesta manifestació va permetre a les dones participar al moviment contra l’apartheid.
La marxa per al sufragi femení a Wasington
“En protesta contra l’actual organització política de la societat de dones que es troben excloses”. Aquest va ser l’eslògan de la marxa per al sufragi femení a Washington l’any 1913.
Aquesta protesta es va realitzar com a una desfilada militar en qiè van participar 9 bandes, 4 brigades a cavall i 20 carrosses. Tot i això, un públic format majoritàriament per homes van iniciar un seguit d’insults i agressions que van provocar que més de 100 dones acabessin l’hospital. Tot això davant d’un cos policial que no va actuar.
Aquesta marxa es va convertir en una de les icones de lluita pel sufragi femení. L’any 1920 les dones d’EUA va aconseguir el dret a vot.
La Vaga de Pa i Roses a Massachussets
No sempre s’ha comptat amb unes condicions laborals dignes. Nés un exemple la indústria tèxtil a principis del segle XX, on els tallers s’incendiaven a causa de de les seves males condicions i les jornades eren inacabables. Sobretot qui patia més aquestes conseqüències eren les dones immigrants i joves, ja que les seves mans eren petites i, per tant, més adequades per treballar amb les màquines de les fàbriques.
Tot i la gran afluència de protestes en aquesta època, una de les més conegudes és la Vaga de Pa i Roses, anomenada així per les il·lustracions d’una de les seves banderes pripals. El pa representava un millor salari i les roses el reclam d’unes millors condicions laborals.
