El Menú d’Ibèrics el dediquem al canvi de segle. La psicosi de l’efecte 2000. ‘Atrapados en la red’ és un tema que va popularitzar Tam Tam Go. “Mándame un e-mail que te abriré mi buzón, y te hago un rinconcito en el archivo de mi corazón”, deia la lletra de la cançó, precedit de “Te di todo mi amor arroba love punto com”. Aquell principi dels 2000. Anys en què vam deixar de relacionar-nos entre persones físicament, per a interactuar. Els primers xats on tots érem amics. L’embrió de les xarxes socials. Però usàvem l’ordinador de casa. Estàvem connectats a un Internet lent. Ens tancàvem a l’habitació hores i hores. Encara teníem una mica d’intimitat.
La cançó qüestionava si l’avenç de les noves tecnologies i la informació acabaria amb els canals de comunicació tradicionals. Avui dia, ja no fem ús de l’ordinador. Però ens continuem tancant hores i hores a l’habitació. El telèfon mòbil és ara des d’on ho fem tot. Les apps han revolucionat o facilitat la nostra vida. De cartes se’n continuen enviant. Però el que ha crescut més ha estat la compra a través de plataformes com Amazon. Això ha revolucionat l’enviament de paquets exprés. Per tant, han passat 23 anys i el servei de correu de tota la vida encara és vigent. Això sí, d’intimitat en tenim ben poca. I la nostra vida va molt de pressa. Toca viure amb urgència.
