Si fem una radiografia al panorama musical actual, majoritàriament, està format per l’urban. Una etiqueta molt recent. El reggaeton és una tendència en constant creixement, i que va evolucionant. Això no ho podem negar. Però el més curiós de tot, és que fa anys era un estil molt masculinitzat. Daddy Yankee, Don Omar, Nando Boom en són un exemple. Ara, són artistes femenines les qui estan guanyant la partida en l’escena.
Són les reggaetoneres qui s’estan convertint en deesses de la destrucció, en el bon sentit de l’expressió. Arrasen en reproduccions a les principals plataformes d’escolta. Les seves gires generen molta expectativa. Shows impactants, més enllà de la qualitat musical. Normalment, són espectacles carregats de coreografies, on prenen protagonisme.
D’una manera empoderada, aquestes artistes s’ha fet un lloc i juguen una lliga de primer nivell. Tenen actitud i estil propi. Qui va sembra la llavor, podríem dir que va ser Lorna amb ‘Papi Chulo’ o Glory amb qui feia els cors en la cançó ‘Me gusta la gasolina’. Però altres ja han trencat la barrera. Com qui? Ni més ni menys que Yvy Queen. És considerada la reina del reggaeton. Rapera porto-riquenya que ha sembrat èxits des de principis del 2000. Lluitant per fer-se un lloc entre els tirans.
Una nova era pel reggaeton ha arribat. I té nom de dona. El gènere urbà l’escriu Becky G. Ha sembrat hits i s’ha convertit en icona. S’ha guanyat el mal nom de ‘Bichota’. La de Medellín ha tret cançons com ‘Mi ex tenia razón’, ‘OCEAN’ i fins hi tot ha col·laborat amb Shakira. Precisament, a la de Barranquilla no se la pot considerar ben bé una artista reggaeton, perquè s’ha mogut per diversos estils musicals. Però també és una artista poderosa.
I de Colòmbia a Argentina amb María Becerra. Ha estat nominada fins a quatre vegades als Latin Grammy, per darrere de Shakira i Karol G. Ha col·laborat en infinitat de cantants d’aquest gènere musical. És una estrella jove, però està pegant fort.
I del continent llatinoamericà, on va néixer tota aquesta moguda, ens quedem a casa. A Catalunya tenim a Rosalia. És la cantant catalana més internacional. No practica l’urban al 100%, però que fusiona diferents estils llatins i world music en base reggaeton. Barreja el flamenc i li ha donat un aire nou.
En el panorama musical català també tenim noms que usen l’urban i el català d’expressió. Noms com Muskhaa i Bad Gyal, filles de l’actor Eduard Farelu. Muskhaa és una artista emergent, i Bad Gyal ja sona en les millors produccions fora frontera. I qui també s’ha atrevit en l’street music és la Queency, que s’apropa més al trap.
I aquesta és només una petita llista. Totes aquestes artistes han aconseguit transformar el panorama musical, però també una nova manera d’entendre-la. Tenen moltes coses a dir i els micròfons, els altaveus i l’autotune és el seu mitjà d’expressió.
