L’any 1888, Bertha Benz va aprofitar que el seu marit dormia per realitzar el primer viatge amb automòbil a llarga distància. Per aquest motiu, però també pels seus coneixements, se la va considerar la primera mecànica de la història. Tot i la seva valentia, la seva figura s’ha vist silenciada, ja que només se la recorda com l’esposa del fundador de Mercedes Benz. I aquell fet tampoc ha garantit la presència de més dones al sector de la fabricació mecànica, perquè almenys a l’Estat espanyol les dones només hi representen un 1% o 2%. En aquesta secció de ‘No em toquis la figa’ hem reflexionat sobre aquest tema a través de l’experiència de la mecànica Gabi Álvarez.
Álvarez va nàixer a Madrid, tot i que actualment resideix a Catalunya, on exerceix de mecànica industrial. Una feina amb què està molt contenta, ja que reparar aparells l’encisa. Per aquest motiu, va estudiar dues formacions professionals de Tècnica en Manteniment Aeromecànic i ha treballat com a mecànica en servei a l’Exèrcit de l’Aire, que va ser la seva primera feina.
El seu interès per la mecànica li ve del seu pare, que va ensenyar-li a reparar diferents aparells de la casa: “Vaig començar per posar una bombeta i vaig acabar arreglant la rentadora”, ha detallat.
La seva mare també va recomanar-li que enfoqués els estudis en aquest sector, ja que havia observat que “li agradava molt”. També va advertir-li de les dificultats a les professions més masculinitzades. La seva mare també provenia d’un àmbit amb majoria d’homes: la informàtica. En aquest sentit, Álvarez afirma que ha estat un gran suport quan li ha parlat dels seus problemes. En definitiva, dos referents que l’han animat des que era ben petita a ampliar els seus coneixements en tots els àmbits.
“Ens posaven una a cada classe perquè els homes s’acostumessin a les dones”
Gabi Álvarez
En concret, segons les últimes xifres, a l’Estat espanyol només un 4% de dones estudien el grau mitjà de Fabricació Mecànica, i un 3,4% el de Transport i Manteniment. Pel que fa als estudis universitaris, només el 36% de les dones estudien enginyeries.
Gabi Álvarez formava part d’aquests escassos percentatges. Quant a la seva experiència com a estudiant, només en cursar les FP va haver d’enfrontar-se a diferents situacions masclistes. Se la jutjava només pel fet de ser dona que causava problemes per adaptar-se amb els seus companys, a més a més d’haver de demostrar constantment els seus coneixements per ser acceptada. “El primer cop estava tan nerviosa que se’m va escapar una clau i no van deixar-me tocar absolutament res la resta de l’any”, ha explicat.
“La primera setmana va ser horrorosa perquè els nivells d’ansietat amb què treballava eren molt alts”
Gabi Álvarez
Els estudis van ser difícils al començament, com també en l’àmbit laboral. Només entrar a l’Exèrcit de l’Aire, el seu superior va avisar-la que “hauria de treballar el doble que els seus companys”. Un fet que va indignar-la, perquè a un treballador novell i de la mateixa edat que va entrar amb ella no l’havien advertit pel fet de ser home. Fins i tot, Álvarez ha explicat que el seu cap va posar-la a prova: “Em va assenyalar el taller i em va preguntar si sabia quina era cada eina”.
“Era massa atractiva per aquesta feina”
Gabi Álvarez
També ha denunciat que altres companyes de feina també han patit les mateixes discriminacions, fins i tot de més dures. Ha remarcat el cas d’una noia sevillana que també s’havia format per ser mecànica aeronàutica. Malauradament, el seu superior va derivar-la al magatzem per gestionar temes de logística, justificant que “era massa atractiva per aquesta feina”. La mecànica ha explicat que la noia va agafar una depressió molt gran i que actualment encara treballa a les oficines. “Probablement, no toqui un caragol en la seva vida”, ha assegurat.
“És molt dur arribar a la feina i que ningú et digui bon dia”
Gabi Álvarez
Des d’assetjaments sexistes i masclistes, fins a discriminacions homòfobes. L’orientació sexual també ha estat motiu de burla per un company de feina. “Rebia missatges diaris a Instagram i WhatsApp d’imatges i comentaris homòfobs i trànsfobs”, ha explicat. Aquest fet, però, no la va frenar i ho va acabar denunciant. Tot i això, Álvarez afirma que molts companys i companyes l’han demonitzat, ja que el seu company va encarregar-se de mentir sobre els fets: “És molt dur arribar a la feina i que ningú et digui bon dia”.
La pressió no ha impedit que Álvarez gaudís de la seva feina. Ara com ara, els rumors han anat desapareixent i la relació amb els companys ha millorat. Álvarez ha explicat que el seu nou cap ha valorat les seves habilitats, tot i no tenir la mateixa força que alguns homes i algunes dones: “En aquesta empresa em van contractar precisament per això, per fer aquelles tasques que els meus companys, si les fessin, ho trencarien tot”. I precisament són peces que més val conservar-les, ja que poden arribar a costar entre 3.000 i 50.000 euros. Una feina amb molta responsabilitat.
Com a conclusió, Álvarez creu que el més important per incloure les dones a la mecànica és l’educació. Una tasca que ens correspon com a societat.
