Torna La Ludwig Band amb el seu esperat tercer disc ‘Gràcies per venir’, coeditat per The Indian Runners i Ceràmiques Guzmán, el segell de Manel. El grup format a l’Espolla canvia el folk rock del seu anterior treball, ‘La mateixa sort’, pel pop-rock clàssic amb un so genuí en català amb aires de Bruce Springsteen, The Band, Bob Dylan o Jaume Sisa, grups i artistes sorgits en altres èpoques i que fa divers i ampli el seu ventall de seguidors. “Tenim la sort que agradem a la generació X i a la Boomer perquè són els que manen al món”, afirma Pau Esteve, teclats de La Ludwig Band.
El cantant Quim Carandell opina que les comparacions amb altres grups són inevitables. “Si ens comparessin amb músics que no ens agraden no ens faria tanta il·lusió, però en general ens encerten els gustos quan ens comparen”, indica.
Pel que fa al fil conductor del disc, moltes de les cançons parlen sobre la feina com per exemple ‘Manela, no vull currar per vostè’, el segon avançament del nou disc. Un tema que narra la història d’un jove que troba una feina de cambrer per la temporada d’estiu per guanyar una mica de diners. Tot i això, l’àlbum introdueix altres temes que tenen a veure amb l’amor i el desamor com ‘El meu amor se n’ha anat de vacances’, que va ser el primer avançament de ‘Gràcies per venir’.
La banda va començar a tocar el 2017 les cançons que un dels seus membres, Quim Carandell, havia escrit des de l’adolescència. Els integrants del grup destaquen que la mitjana d’edat dels seus concerts és de més de 30 anys. Ara, s’han fet més professionals i s’han desenganxat als concerts del peu de micro i s’animen a ballar.
